“ Mare avui no puc anar a la escola perquè tinc molt mal de regla!!!”
Sovint moltes mares han sentit a dir per part de les seves filles aquesta afirmació; i quan una pacient m’entra per la porta i em comenta que aquest dolor el té des de que va tenir les primers regles, que sovint nota amb més dolor la ovulació i que el dolor se li modifica després de prendre anticonceptius… és obligatori tenir al cap una malaltia molt freqüent, sovint infra-diagnosticada i menystinguda que s’anomena endometriosis.
L’ endometriosi és una malaltia inflamatòria, crònica fins a la menopausa (per tan és hormono-depenent) que afecta aproximadament a un 15 % de la població femenina i que ve produïda pel fet d’aparèixer teixit endometrial (aquell teixit propi de la part interna de l’úter, que per descamació produeix la menstruació), fora del seu lloc habitual.
Com arriben aquestes cèl·lules a migrar del seu lloc d’origen?
Actualment encara no ho sabem del cert.
El lloc més freqüent d’aparició sol ser a nivell de la pelvis genital. Afectant de manera principal les trompes i els ovaris. Altres llocs on és freqüent trobar-la és a nivell de la paret recte -vaginal (nòduls que apareixen entre la vagina i el recte) o també anomenada endometriosi profunda.
Com a llocs més excepcionals s’han descrit casos d’ implants a la bufeta, budell o fins i tot el pulmó.
Clínicament la endometriosi plantejarà dos problemes principals a resoldre al professional:
- Dolor pelvià: Com hem comentat abans sol ser un dolor que és evolutiu en el temps. Inicialment, les dones només tenen dolor en el moment de la menstruació; posteriorment el dolor comença a fer-se més freqüent uns dies abans de la regla i empitjora en el moment en que arriba. En fases més avançades de la malaltia el dolor el tindrem des de l’ovulació fins el moment de la regla. Com a última fase el dolor pot ser intens durant tot el cicle. La tipologia i intensitat del dolor dependrà de diferents factors en funció del lloc on es troba la malaltia, el llindar del dolor de cada pacient i el fet o no de portar tractament associat pel control de la seva malaltia. Sovint el dolor dismenorreic (el de la regla) sol produir contraccions de part, gleves i no és gens estrany l’aparició de diarrea i/o vòmit en funció de la intensitat del dolor. Si existeix afectació de la paret recto-vaginal, el dolor i/o sagnat amb la penetració també s’accentua.
- Infertilitat: existeix molta bibliografia per afirmar que la endometriosi és una de les principals malalties responsables de problemes durant la concepció. Conjuntament amb la edat materna a l’hora d’ anar a buscar el primer fill representen una gran part dels problemes actuals de fertilitat. Per tan és preceptiu que quan es sospita una endometriosis haurem d’informar tant dels riscos, com també de les solucions que hi ha, per afrontar amb tranquil·litat el futur genèsic planificant estratègies per minimitzar els danys que aquesta pot produir. El fet de poder saber l’estat actual de la reserva ovàrica de la dona, plantejar la possibilitat d’avançar la maternitat i/o, sobretot avui en dia, plantejar la possibilitat de la congelació d’òvuls, un procés molt senzill i poc costós, garantirà a la pacient tenir sempre en un futur òvuls seus d’ un potencial de fecundació molt més alt.
Com es diagnostica la endometriosis?
Evidentment, el diagnòstic inicial serà clínic (explicat en el text anterior) mitjançant l’exploració clínica. El tacte vaginal ens permetrà la possibilitat de detectar zones més fibròtiques, nòduls, adherències o ovaris augmentats de mida. Si el diagnòstic clínic ve acompanyat d’ un estudi per ecografia transvaginal sovint podem veure lesions molt característiques com quists en els ovaris. Aquests quists s’anomenen endometriomes i es coneixen vulgarment com quists de xocolata ja que el seu contingut és molt semblant. També podrem observar trompes més dilatades de l‘habitual (hidrosalpinx)o adherències del budell a la cara posterior de l’úter.
El mètode de diagnòstic més segur és la realització d’una laparoscòpia, que és una intervenció quirúrgica on es posa una òptica, que va connectada a una càmera, a dins de la panxa.
Avui en dia però, la realització d’una ressonància magnètica pèlvica amb contrast, resulta imprescindible per planificar el tractament, sobretot si ha de ser quirúrgic. La resolució de la tècnica et permet trobar moltes altres lesions que no són visibles per ecografia com per exemple les intestinals, la de la paret posterior de la vagina o l’adenomiosis (entitat que actualment no es classifica dins de la endometriosi, però que sovint fins un 80 % de les vegades hi està associada, aquesta malaltia requereix un capítol sencer a part). Això, permet planificar d’una manera molt més acurada la estratègia a seguir o tenir preparats altres professionals per si han de entrar en el camp operatori.
Quin tractament té?
El tractament de la endometriosis té, fonamentalment, dos pilars, un d’ells és el de disminuir la simptomatologia de l’endometriosi i l’altre, sobretot quirúrgic, per millorar també el pronòstic reproductiu.
El tractament el dividirem en:
- Tractament mèdic:
Els tractaments antiinflamatoris amb AINEs solen ser la primera línia de tractament essent més efectius si iniciem la seva presa 24 hores abans del dolor i de manera pautada per evitar que la intensitat del dolor escali. L’associació d’altres fàrmacs com els antiespasmòdics i/o corticoides també ens ajudaran a modular la inflamació.
La segona família de tractaments, molt més efectiva que la primera, és la teràpia hormonal. Representada bàsicament per la família dels anticonceptius o per una altra estratègia hormonal que ve donada per proporcionar progesterona de manera continua (el que s’anomena la mini-píndola). A més a més, aquests tractaments tenen l’alternativa de poder ser subministrats amb dispositius de llarga durada.
En casos molt rebels i concrets es pot haver d’arribar a provocar una menopausa farmacològica amb agonistes o antagonistes de la GnRH, essent una teràpia molt efectiva de cara al control del dolor, però que provoca greuges secundaris importants que s’hauran de valorar (sufocacions, malestar, insomni, osteoporosis, increment de factors cardiovasculars…).
- Tractaments quirúrgics:
La cirurgia estarà indicada en diferents situacions:
- En casos en què existeixi una massa pelviana persistent superior a 4 cm i amb marcadors tumoral elevats,
- En aquells casos en què la pacient té dolor i aquest no el podem controlar amb tractament mèdic convencional,
- En aquells casos en què senzillament volem diagnosticar si la pacient té la malaltia o no, per poder-li oferir alternatives terapèutiques,
- En aquells casos en què es vol millorar el pronòstic reproductiu o previ a la realització d’una FIV,
- Per últim, en aquells casos terminals en què la dona té el seu desig genèsic complert i pateix de dolors amb hemorràgies incoercibles, moltes vegades ens veiem obligats a treure la matriu i els dos annexes.
Actualment la gran totalitat d’aquestes cirurgies es realitzen per via laparoscòpica. La tecnologia ens permet arribar al problema amb unes mínimes incisions a l’abdomen, unes recuperacions molt més ràpides i un tractament molt menys invasiu.
He intentat fer un resum del què és la endometriosi, però el més important de tot plegat ho he deixat per la part del final. Com heu pogut observar en el títol de la presentació l’anomeno la malaltia amagada. És una malaltia amagada ja que no deixa rastres físics i això suposa que sovint són dones que porten molts anys patint aquesta dolència. La majoria de vegades patint-la en silenci, i que quan han demanat auxili, l’ única resposta que s’han trobat és la de ”tranquil.la nena que és la regla”. Com havent d’acceptar amb resignació la seva desgràcia. Sempre aviso les mares que no deixin les seves filles patir el mateix dolor que varen patir elles, ja que encara que no es consideri malaltia genètica, té una clara associació familiar. Moltíssimes vegades la clínica de la filla s’assembla molt a la de la seva progenitora. Cap regla ha de ser motiu com per no anar a l’escola, practicar qualsevol activitat extraescolar o esbarjo. No té cap sentit. També és important que l’entorn, i les seves parelles en concret, les cuidin i entenguin. Elles no en són culpables de la seva malaltia, sinó unes víctimes i és per això que se les ha d’ajudar.
Per altra banda, és important un bon assessorament reproductiu des de bon principi per donar tranquil·litat a la dona i oferir totes les opcions possibles preventives i de tractament. Un tractament integral de la inflamació ens permetrà millorar l’enfoc i disminuir moltes vegades els fàrmacs antiinflamatoris. Des de fa relativament poc les dietes basades en el PNI obren una nova finestra terapèutica a moltes d’aquestes malalties inflamatòries.
Com sempre us dic, sou les meves heroïnes.
Muack a totes i tots
Espero que us hagi servit d’alguna cosa.
